PONT D'EMBANKMENT
"Y cuando un personaje deja por un momento un conflicto familiar o un velatorio para contemplar la montaña nevada, es como si intentara restablecer el orden de las series perturbado en casa, pero restituido por una Naturaleza inmutable y regular, como una ecuación que nos da la razón de las aparentes rupturas, de las vueltas y revueltas, de los altos y los bajos, según la fórmula de Leibniz." (Deleuze, La imagen-tiempo. p.30)
NOW WAS
I filmed some afternoons
now it was my summer.
Go out voices
I open the mouth.
AUTORIDAD DEL CAMINO
Hoy me siento relajada, tentada a andar lentamente. ¿Por qué no? ¿Qué prisa tengo?
Quizás que me cierren la biblioteca... Pero acaba de pasar un hombre con una barba blanca espectacular!
REALIDAD ENSOÑADA
De hecho, me he levantado e iba haciendo, pensando que aún estaba dormida, esperando el momento de notar otro cuerpo, de conectarme de forma distinta con la taza que sujeto entre manos o la lluvia que cae. ¿Cae?
Me hablo a oscuras. Me cubro con el edredón. ¿Por qué es tan distinta la noche?
DIMARTS 4 DE NOVEMBRE. Cafè de la República. Wimbledon Station
Jo i els altres en un context nou. Com construir noves relacions? M'està costant... I em preocupa fer-ho sense que resulti forçat. Però, és que hi ha una fórmula de la normalitat en la construcció de les relacions personals? Suposo que em deturo aquí per culpa del temps. De pensar en no donar pressa.
Envio un missatge a la Denise; li faig saber on sóc i la invito a passar-hi per xerrar una estona. Espero la seva resposta. En aquests instants d'espera em veig amb un cartell penjat al pit, arrapenjada al pont d'Embankment, a la Leicester Square, a Coven Garden, i en llocs pels quals encara no tinc nom. El cartell: "Someone that wants to hear you" o, "Estic aborrida com una ostra. Vols explicar-me alguna cosa?" que, en anglès seria: "I am bored like a shell. Something to explain?"...
Per què haver d'anar a festes previsibles per conèixer gent? Virtualment s'innova en meeting points. I si experimentem a cuerpo vivo? Podeu pensar que és tan fàcil com seure a la barra d'un bar i conversar amb el cambrer i amb el del costat; a Londres, NO. T'adones que aquí els protocols tenen un període de caducitat i després comences a imaginar-te amb cartells penjats.
Per què no? Què suscitaria en els altres aquesta pràctica? Començant per l'altra meu quan em trobés performant in situ...
Borough Market dels diumenges (que encara l'he de tastar, per cert), passa d'un mercat de menjar a un mercat de coneixences. M'han convidat a muntar la meva paradeta. Es tracta de crear el teu propi espai, on et presentes com vols i invites a qui passegi pel mercat a entrar en el teu espai. La idea és donar lloc a un encontre. Què es ven? Què es compra? Què es comparteix? Què passa? Això mai se sap.
Ostres! l'home de la barba blanca, una altra vegada...
