Cul-de-sac

Entomant el dubte de la Noemí al voltant de l'enigmàtic subtìtol del cartell de la "Richmond Avenue", he fet un petit i senzill treball d'investigació etimològic per tal de desvetllar els dubtes que, com a mínim en mi, despertaven (afició aquesta, la de l'etimologia, iniciada anys enrera davant la sorprenent i rocambolesca història de descobriment de l'orígen de les paraules "carajillo" i "sigaló").

El fet és que els anglesos utilitzen la paraula "cul-de-sac" en el mateix sentit que els catalans. És a dir, per una banda per designar un carrer que no té cap tipus de sortida, que s'acaba en ell mateix; i, per l'altra, per designar aquelles argumentacions o accions que no porten enlloc.

No se sap si l'expressió té un orígen català o francès, però resulta evident que en la nostra llengua cobra ple sentit (tant morfològic com semàntic). I com va arribar a arrelar d'una manera tant forta a Anglaterra? Doncs durant el segle XVII s'estilava entre l'aristocràcia anglesa l'ús de vocabulari francès, i una de les expressions que va fer més fortuna va ser la paraula en qüestió (mentre que a França ha caigut en total desús, fins i tot arribant a ser substituida per "sans issue").

Un altre argument que reforça la signifcació de la seva inscripció en les plaques dels carrers és l'enorme creixement de l'ús d'aquests tipus de carrers, creant un model urbanístic molt discutit a Anglaterra (ja que, tot i que pot semblar trivial, les conseqüències de crear una xarxa de carrers sense sortida, té moltes més implicacions de les que pot semblar a simple vista).

Però això ja seria una altra història...