NOW WAS (Ara Era)

click to play

Where are you?

I filmed some afternoons, NOW this WAS my summer.

I give you my rhythm...

Formats available: MPEG4 Video (.mp4), Flash Video (.flv)

ombra

coreofilm

"It is because it is fragile that it is so strong"

Avui us donaré una mica la llauna amb Derrida, que és qui ara m'entretén...
"It is because it is fragile that it is so strong" Derrida no creu en la identitat, en un sentit ontològic, sinó en la identificació com a artefacte social. Estem en una sistema en el que predominen certes identificacions, algunes ens poden fer mal? Segur. Amb què ens identifiquem ara, demà, d'aquí una estona, ahir...? és ben fràgil el que som cada un de nosaltres. Així Kiko Veneno ens canta "si tu no te das cuenta de lo que vales, el mundo es una tontería, si vas dejando que se escape lo que más querías"... Què valem cada un de nosaltres ? Què és el que més estimem?

Fràgil però alhora fort

Sobre compromís i paròdia

em quedo amb aquesta percepció de Derrida: "If I want to listen to the teachings of Freud, Heidegger and others there is a point at which in order to listen to what they say or write I have to say something, I have to say something, not simply to take but, rather, to write in my turn. And when I write I say something else, there is something new, something different and that's the way i understand fidelity; this is fidelity in theory, in philosophy, in literature; this is fidelity in everyday life -in marriage, for instance. You cannot simply repeat the same thing, you have to invent, to do something else if only to respect the alterity of the other. [...] The "yes" to the marriage, the performative "yes", this "yes" has to be repeated differently each time. If it's simply a record saying "I'do "I'do" "I'do" there is no fidelity. Perjury is part of fidelity" (Derrida a "Life after theory" 2003)

Noe

Oxford Street i els seus petits monstres...

Bona nit,
només vull compartir un moment de felicitat: tinc la sensació d'haver enllestit el projecte de tesi!

"I la vida continua" com sap Kiarostami...


Petons

Noe

Fragments de realitat londonoemiense...

Ja falta poc per la tornada i sento que vull aprofitar l'aquí on sóc per escriure(m/us)

PONT D'EMBANKMENT

"Y cuando un personaje deja por un momento un conflicto familiar o un velatorio para contemplar la montaña nevada, es como si intentara restablecer el orden de las series perturbado en casa, pero restituido por una Naturaleza inmutable y regular, como una ecuación que nos da la razón de las aparentes rupturas, de las vueltas y revueltas, de los altos y los bajos, según la fórmula de Leibniz." (Deleuze, La imagen-tiempo. p.30)

NOW WAS

I filmed some afternoons

now it was my summer.

Go out voices

I open the mouth.

AUTORIDAD DEL CAMINO

Hoy me siento relajada, tentada a andar lentamente. ¿Por qué no? ¿Qué prisa tengo?

Quizás que me cierren la biblioteca... Pero acaba de pasar un hombre con una barba blanca espectacular!

REALIDAD ENSOÑADA

De hecho, me he levantado e iba haciendo, pensando que aún estaba dormida, esperando el momento de notar otro cuerpo, de conectarme de forma distinta con la taza que sujeto entre manos o la lluvia que cae. ¿Cae?

Me hablo a oscuras. Me cubro con el edredón. ¿Por qué es tan distinta la noche?

DIMARTS 4 DE NOVEMBRE. Cafè de la República. Wimbledon Station

Jo i els altres en un context nou. Com construir noves relacions? M'està costant... I em preocupa fer-ho sense que resulti forçat. Però, és que hi ha una fórmula de la normalitat en la construcció de les relacions personals? Suposo que em deturo aquí per culpa del temps. De pensar en no donar pressa.

Envio un missatge a la Denise; li faig saber on sóc i la invito a passar-hi per xerrar una estona. Espero la seva resposta. En aquests instants d'espera em veig amb un cartell penjat al pit, arrapenjada al pont d'Embankment, a la Leicester Square, a Coven Garden, i en llocs pels quals encara no tinc nom. El cartell: "Someone that wants to hear you" o, "Estic aborrida com una ostra. Vols explicar-me alguna cosa?" que, en anglès seria: "I am bored like a shell. Something to explain?"...

Per què haver d'anar a festes previsibles per conèixer gent? Virtualment s'innova en meeting points. I si experimentem a cuerpo vivo? Podeu pensar que és tan fàcil com seure a la barra d'un bar i conversar amb el cambrer i amb el del costat; a Londres, NO. T'adones que aquí els protocols tenen un període de caducitat i després comences a imaginar-te amb cartells penjats.

Per què no? Què suscitaria en els altres aquesta pràctica? Començant per l'altra meu quan em trobés performant in situ...

Borough Market dels diumenges (que encara l'he de tastar, per cert), passa d'un mercat de menjar a un mercat de coneixences. M'han convidat a muntar la meva paradeta. Es tracta de crear el teu propi espai, on et presentes com vols i invites a qui passegi pel mercat a entrar en el teu espai. La idea és donar lloc a un encontre. Què es ven? Què es compra? Què es comparteix? Què passa? Això mai se sap.

Ostres! l'home de la barba blanca, una altra vegada...

D'un escrit inesperat a la primera pàgina d'un llibre "their common sense"

A la búsqueda d'alguna cosa que m'ompli més que el film que acabo de veure "Of time and the city", de Terence Davis; em deixo fascinar pels llibres amuntagats sobre els taulons improvisats al passeig d'Embankment. És fosc, la gent tapada, me'n compro tres. Alegria.

I al creuar el pont em sento tota jo, i em paro, paro de caminar. Miro l'aigua i penso: i si no hi hagués aquest pont...

Des d'aquí revisito cada dia l'allà; passat però futur, present no. Em sento apartada, sovint trista, com si volgués i no pogués arrancar el plor... És la llunyania?

És la llunyania quan els somnis són més relas que el dia que comences sense saber quan et despertaràs. Hi ets, però no; on ets?

Si creuo el pont, m'hi agafo; (perquè m'ajuda a reconèixer-me) - em dic en veu baixa.

Deixo el caputxino i m'afanyo a escriure: "Els diumenges tendeixo a sentir-me així..."

Qui deu ser Molly Nesbit?


Noe